El mes passat Huawei, multinacional líder en tecnologia i innovació, va reunir els seus 200 partners nacionals per celebrar l’èxit obtingut en el treball conjunt, èxit que ha permès una Espanya encara més connectada. En la convenció d’aquest any, presidida per Tony Jin Yong, CEO de Huawei Espanya, la companyia ha reconegut la contribució i l’excel·lència de 14 dels seus socis, entre els quals es troba el Grup Cador.
No podem més que agrair a Huawei el premi a la Qualitat en el Servei que ens ha estat atorgat. Per a nosaltres, aquest guardó és una confirmació que els esforços realitzats per superar les expectatives del nostre client han donat resultat.
Certament, avui no n’hi ha prou amb disposar del personal amb l’experiència i formació necessària o dissenyar i implementar els procéss que permetin la millor atenció. No és suficient amb oferir productes de qualitat i preus ajustats a la necessitat. En el nostre ofici és imprescindible posar el client al centre de l’activitat i voler que sigui així.
A Cador ens hem adonat que és necessari canviar la mirada i no veure el client com un “incòmode logotip” generador d’ingressos. Gràcies a una pertinàs pedagogia interna fruit de l’experiència, advertim ja en el client un grup de persones amb una història i un projecte comú. Busquem ara conèixer les seves expectatives i per què no limitacions. Volem entendre per finalment col·laborar en el seu pla oferint talent.
Talent? Sí, talent que aquí és igual a més de 35 anys creant i construint espais de treball amb honestedat, responsabilitat i perseverança. I amb la disposició positiva de tots com a efecte multiplicador de l’anterior. Actitud que té cada membre de Cador davant el seu interlocutor, incrementant tant com sigui possible el temps de contacte i oferint sinceritat i compromís.
Realment res massa important ni original. A veure, són només oficines. Es tracta de posar en pràctica el raonament irrebatible que el client no és un ens distant i diferenciat. Al final, tot client és un grup de persones que espera de nosaltres allò tan vell de “fes el que t’agradaria que et fessin a tu”.
