Cador amb 42 anys en el mercat de les oficines, juntament amb un dels seus directors de major experiència, analitza la revolució i evolució del mercat de les oficines, deixant oberta una visió al futur dels espais de treball.

L’evolució del disseny d’oficines en quatre dècades

 

En aquests gairebé 40 anys des de mitjans dels vuitanta fins ara, molt hem canviat tots, empreses, persones i espais de treball. Hem canviat en la manera de veure la vida fora i dins de l’àmbit laboral, treball personal versus treball en equip, empreses piramidals en la presa de decisions enfront d’empreses més transversals en la relació amb les persones i en les decisions empresarials.

En els vuitanta, el concepte que primava quant al disseny i la construcció d’oficines era fonamentalment espais tancats, amb una dotació de llocs on les persones treballaven en funció de l’espai del qual disposava l’empresa i no a l’espai que cada empleat necessitava per desenvolupar el seu treball, tractant de complir amb la normativa vigent.

Les oficines eren totes més o menys semblants quant al disseny. El factor diferencial era el tipus de mobiliari que s’utilitzava, de més alt o baix nivell, així com els acabats en fustes en les divisions i els diferents acabats en els recobriments dels sòls. En els despatxos en aquests anys hi havia dues prioritats: la independència acústica i la independència visual. Per norma general, eren separacions cegues, que marcaven la distància amb la resta dels treballadors i servien per determinar l’estatus dels que els ocupaven. Conceptes com els acabats en la compartimentació, el tipus de mobiliari, les dimensions dels despatxos diferenciaven el disseny de les oficines, tant de grans multinacionals com de les pimes.

 

 

Poc a poc va anar evolucionant a la col·laboració interdepartamental, obrint espais i fent despatxos únicament per als responsables d’àrea, generant més companyonia i comunicació.

En aquesta època algunes companyies comencen a tenir internet. A partir de 1985 les multinacionals comencen a instaurar-lo, mentre que, en les pimes, que és la xarxa d’empreses més nombrosa a Espanya, tarda una mica més a arribar pel cost que suposa. Així, entenem que fins als 90 no comença a materialitzar-se Internet, sent el 1998 quan comença a entrar en les llars espanyoles, gràcies als operadors, la qual cosa revoluciona la forma de vida de les persones i sobretot la forma de treballar coneguda fins llavors.

Praderes, llocs no assignats i ecologia

Posteriorment es va anar implantant el concepte de zones o espais més despejats quant a les compartimentacions es refereix. El concepte de zones obertes “praderes”, va néixer a Nova York i se li atribueix a l’arquitecte italià Gaetano Pesce, que a mitjans dels 90 va dissenyar la primera oficina amb aquest nou concepte, per a una empresa de publicitat.

 

 

A finals dels 90, comencen a aparèixer conceptes nous com “llocs no assignats”, espais de concentració, espais de col·laboració, amb la qual cosa l’oficina comença a patir un nou canvi. Els espais cada vegada són més oberts, existeixen àrees d’interrelació dels diferents equips, i al mateix temps sorgeixen zones destinades a la concentració. Les tecnologies acompanyen aquests canvis, es disposa de la mobilitat que permeten els telèfons mòbils, internet és una font d’informació on acudir i aconseguir-la ràpidament, es comença a viatjar menys, a causa que les tecnologies també ens permet realitzar les reunions entre persones amb diferents ubicacions, tenint una comunicació acceptable i permetent-nos mantenir d’alguna manera la proximitat, en poder veure’ns realitzant les videotrucades i sense haver de realitzar tants viatges, amb l’estalvi consegüent que implicava per a les empreses. Gràcies a les tecnologies, comencen a prendre força arguments no només d’estalvi econòmic, sinó també, de preocupació per la naturalesa, apareixent el terme d'”ecologia”.

Per desgràcia, l’evolució d’aquests conceptes a certs sectors i a certes empreses més tradicionals no arriba a convertir-se, com a conseqüència de la crisi de 2008 fins a 2014. És a partir d’aquest moment quan es torna a potenciar novament tots aquests conceptes, així com, conceptes que no són nous com ergonomia i flexibilitat, conceptes dels quals es va començar a parlar a principis del segle XX. Sempre han existit empreses que s’apunten a les noves tendències, implementant tots els conceptes en les seves organitzacions i que la resta les denominen “modernes”. D’altra banda, estaven les que s’aferraven als antics conceptes dels despatxos, la no visibilitat, la insonoritat. Al llarg d’aquests anys, ha anat permeant les diferents capes de les diferents empreses, arribant avui dia a estar totes des de les grans corporacions fins a les pimes, imbuïdes de tots aquests termes, tenint la nova filosofia incorporada a l’empresa.

Empreses transversals, equips multidisciplinaris

Tenim major accessibilitat a la informació, més rapidesa en les comunicacions i no ens cal viatjar per realitzar reunions i establir acords, mitjançant les videotrucades entre moltes persones. Tot això ha influït també en els conceptes del disseny i acabats en les oficines. Les empreses s’han fet més transversals i globals amb la qual cosa ja no es necessiten tants despatxos, es necessiten espais on interrelacionar-se en els diferents projectes, s’ha deixat de treballar de forma unipersonal a treballar en equips multidisciplinaris, fins i tot no ubicats en el mateix edifici, ni en la mateixa ciutat. Es mantenen reunions a través de l’ordinador i en diferents ubicacions geogràfiques. Les persones necessiten disposar d’espais on pensar, reunir-se, tenir diferent tipus de mobiliari en funció del treball a realitzar, oficines obertes.

Les empreses busquen més el disseny i l’atracció del talent, per treballar per projectes de forma global, que la individualitat. Entrem en l’era de la transparència i la flexibilitat, i les oficines són el reflex d’aquesta.

Benestar, Biofília i Col·laboració

Les empreses busquen avui dia la màxima flexibilitat, perquè s’han d’adaptar als moments que viuen. Nous conceptes com “neuroarquitectura”, ens ensenya la influència dels espais en el benestar mental. La llum natural, també té un impacte directe en el nostre benestar i estat d’ànim. També a l’hora de realitzar els dissenys, hem de tenir en compte els materials a emprar. Hem d’aplicar la coherència, senzillesa i tenir en compte els temes mediambientals. La “biofília” és aconseguir la unió amb la naturalesa portada als espais de les oficines.

 

 

En els últims anys les empreses, valoren la interacció amb el seu entorn i amb empreses que puguin aportar coneixement, ja no només es busca la col·laboració interna entre àrees, es busquen les sinergies amb l’entorn empresarial, la qual cosa ha portat en una era de transparència i flexibilitat a la creació d’espais compartits. Són els denominats espais de coworking. Aquests permeten a diferents empreses treballar juntes, col·laborar i formar una comunitat, reunir-se en un mateix espai de treball, buscant afinitats i sinergies que els permetin créixer. En resum, hem patit molts canvis en aquests gairebé 40 anys en el món dels espais destinats a oficines i això només acaba de començar.

Tenint una visió al futur, com serà el treballador del futur?

El treball del futur es basarà en certs aspectes fonamentals, entre els quals destaquen els ecosistemes digitals, una nova gestió del talent que és cada vegada més multidisciplinari i els nous models operatius que combinen ambdós factors.

Neix el nou concepte “gig economy”, on la tecnologia i la flexibilitat són els pilars a l’hora d’aquest nou model de contractació.

 

Alberto García, Director de Catalunya i SSGG

També us pot interessar: Per què les empreses lloguen espais alternatius?